SUPERLATIVE PRAXIS

Superlative Praxis és un projecte que va estar exposat del 18 de març al 24 d'abril a l'espai d'arts i que els alumnes vam anar a visitar.
Aquest projecte implica una reflexió entorn al concepte de l'exageració, prenent com a referent destacat el llibre dels records Guinnes.
El que vol destacar en aquest cas l'artista és la representació de l'èxit i el fracàs. Exagera d'una manera molt gran el terme èxit, ja que considera èxit tot allò que inclou el llibre dels records, però cal dir però, que l'èxit en molts casos és efímer, ja que d'any en any aquests records es van superant per altres persones i per tant el que va estar "guanyador" un any és converteix en perdedor quan l'any següent perd el record.
Dins de l'exposició però, hi trobem altres elements que destaquen encara més aquesta exageració.
- Una sèrie de postals realitzades a finals del s.XIX en les quals hi apareixen alguns rècords relacionats amb persones o animals, com per exemple la persona més alta del mon o la més baixa.
- En un gran expositor hi trobem els llibres dels records Guinnes des del 1955, en aquesta mostra destaquen mol les tapes dels llibres, l'evolució que han patit al llarg del temps.
- Un altre element a destacar és una bandera en la que apareixen escrits diversos superlatius en anglès, ja que en anglès els superlatius és fan afegint el sufix "-est".
- Hi trobem també diversos tamborets en els quals s'hi arrepenja un llibre anomenat "La gran risa" escrit per el propi artista, és una reedició del llibre "La risa" del filòsof Henri Bergson.
-Podem veure-hi també dos tampons que serveixen per a certificar l'exageració d'una manera més poètica.
-Per ultim i per concluir amb l'exposició trobem un text escrit per Thomas Boutoux que fa una reflexió sobré els rècords i l'absurd.

La meva opinió és que tot i que l'espai es veies buit, ja que la sala no estava plena i que els objectes estaven força separats, hi havia moltes coses a transmetre, ja que l'autor cal destacar que porta totes aquestes sèries d'exageracions molt al límit fins al punt de que fins hi tot les podem trobar absurdes.