Després de mesos i mesos de feina toca passar pàgina per a redactar-ne una de nova, però no ho faré sense fer un valanç i una valoració de tot allò que he viscut durant aquest temps.
La veritat és que el primer dia que es va dir a classe de tècniques "escriviu paraules que us surtin quan penseu en el teme roba" no m'hagués imaginat mai que acabaria en un exposició a l'espai d'arts, però bé, aquell només era el principi, així que després d'escriure, dibuixar, esborrar, tornar a dibuixar, i mil i una pluges d'idees al bloc de tècniques, vaig començar a posar totes aquestes idees en pràctica i després de molts errors i alguns acerts que explico al diari de la roba del blog, vaig arribar a la idea que he desenvolupat a l'exposició, vaig basar-me en la meva experiència personal i en la d'altres persones properes a mi per a tractar un tema que gira entorn a les obsessions que molts adolescents arribem a tenir per diversos motius, en aquest cas l'obsessió era el pes, la perfecció, ser qui no som tenint com a referents imatges de models o de personatges populars que veiem a diari per la televisió o en revistes.
Per a desenvolupar aquesta idea vaig començar a fer fotografies relacionades amb el tema, en les que la protagonista era jo.
Després de presentar les imatges i la idea, vam haver de crear grups per a poder fussionar el nostre tema amb el d'altres companys.
El meu grup estava format per la Jessica, la Sheila i la Laura, cadascuna de nosaltres tenia idees molt diferents pero vam trobar algo en comú i es que en els 4 casos donavem una importància notable al físic i a l'aparença, de manera que organitzant-nos com vam poder, vam aconseguir fer la cantonada d'una habitació, l'habitació d'una noia adolescent en la qual s'hi reflexaven els seus problemes.
La meva part constava de diversos objectes que destacaven tots aquests problemes, els objectes eren una bàscula, un diari personal, una paperea amb menjar bassura i un mirall.
El procés de treball un cop instal·lats a l'espai d'arts va ser complicat, en un principi hi van haver molts problemes amb el material i el subministrament d'aquest, però es va solucionar amb rapidesa. Un cop vam tenir el material a la nostra disposició vam anar modificant coses, per falta del mateix material o de lloc, però tot i així vam poder acabar el projecte a temps i vam aconseguir transmetre la sensació que voliem al públic.
L'organització pel que fa a les classes que no feiem, ha estat el més complicat, ja que hi han hagut bastants mal entesos però finalment ha valgut la pena.
He après a convertir els petits entrebancs amb els que ens hem topat, en motius per aprendre i evolucionar, cosa que trobo molt gratificant i interessant per mi a la meva edat, i es que qui m'hauria dit a mi mesos enrere que amb 16 anys ja participaria en una exposició i més en una sala com la de l'espai d'arts.
Espero poder tornar-hi ben aviat!
FEDERICO FELLINI
Posteado en en porEl mateix dia que vam anar a veure l'exposició "Objectes desclassificats", vam visitar també al Caixa Fòrum una exposició del cineasta Federico Fellini.
Aquesta exposició constava de diferents fotografies, esbossos, fragments de pel·licules amb so, etc. Tot això seguint un ordre cronològic.
Federico Fellini va ser un cineasta molt important dels anys 40/50, durant la seva carrera va guanyar 8 oscars, un d'ells al millor vestuari, un altre a la millor pel·licula extragera i un òscar honorific entre d'altres.
Cal dir que s'inventava la seva vida, d'aquesta manera la feia més interessant.
Durant la seva carrera va fer una gran evolució que anava dels drames a les comèdies.
Enlloc d'escriure guions, Fellini feia esbossos de les diferents escenes i personatges.
Pel que fa a la banda sonora de les seves pel·licules sempre treballava amb el mateix compositor.
Els càstings els feia posant anuncis als diaris, per a que l'anessin a visitar o en el cas de no poder anar-hi els hi enviaven fotos, la gent que es presentava als càstings no era necessari que tinguessin una formació artística, simplement havien de saber gesticular diferents emocions.
De la pel·licula "La dolce vita" es va treure el terme paparazzi.
L'exposició em va agradar bastant, va ser molt entretinguda i un viatge en el temps, l'ambientació i els diferents esbossos representaven clarament la manera de treballar i de pensar de Fellini, ja que era una manera força peculiar i molt autèntica.
OBJECTES DESCLASSIFICATS
Posteado en en por
El passat més d'abril, vam anar al Caixa Forum a veure una exposició anomenada "Objectes desclassificats". En aquesta exposició hi participaven diversos artistes presentant alguna de les seves obres. Les obres de l'exposició no tenien cap relació entre elles, per això s'anomenen objectes desclassificats.
Durant el recorregut vam veure les següents obres:
1a obra: Sense títol, Andreas Slomnski, hi apareix una bicicleta estàtica que "arrossega" un munt de brossa, la figura de la bicicleta ens indica el terma "no anar enlloc" i fa referència als vagabunds, mentre que la quantitat de brossa que arrossega és la brossa que produïm.
2a obra: Maldita Primavera "Carlos Pazos", en aquesta obra hi torobem dos esquís de fusta amb unc claus clavats sobre la superficie d'aquests i que fa que d'alguna manera sagnin, els esquís estan arrepenjats en un paisatge de neu, hivern.
3a obra: Arxiu del 75, Boltanski, en aquesta obra situada en una habitació hi apareixen fotografíes en blanc i negre tretes del diari "El caso", en les quals hi apareix gent que ha estat assassinada, assassins, presoners, llocs des d'on s'han comès suïcidis, persones que van desaparèixer... Cal dir que el pare de Boltanski era jueu, per tant podem veure sentit a l'obscuritat i pesimisme de la seva obra.
4a obra: Mujeres con peluca y plataforma, Ana Laura Aláez, aquesta obra està formada per un seguit de peculiars perruques acompanyades cada una d'elles per un parell de sabates amb un disseny força peculiar i plataforma, podem dir que és una escultura minimalista.
5a obra: Joc de dol, Messager (dona de Boltanski), aquesta obra ens parla de la infància, representada per peluixos posats dins d'una xarxa, treu a destacar el tema dels contes per als infants, contes amb comotació.
6a obra: Shattenspiel, Peter Feldmann, en aquesta obra hi trobem un seguit d'ombres xineses fetes a partir de joguines i altres objectes relacionats entre ells, situats damunt d'una plataforma giratòria. Les taules brutes i amb pols on estan situades les plataformes donen la sensació del taller de l'artista.
7a obra: Waengestell mit Madonnen, Katharina Fritsch, hi trobem una representació de la torre de pissa feta amb verges de Lourdes pintades de color florescent, ens fa veure com allò sagrat es pot convertir en un producte de consum.
8a obra: Els solters, Sherrie Levine, aquesta obra és un homenatge a Marcel Duchamp,a partir de "El gran vidre", consta de dos parts "Els solters" que representen uniformes de treball i també n'ha escultura, ha creat una tridimensionalitat.
9a obra: L'hotel. Habitació 24 i 43, Sophie Calle, en aquesta obra trobem dues imatges de dues habitacions d'hotel amb un escrit a sota en el que hi descriu l'habitació fotografiada al damunt. En aquest cas trobem que el procés te més importància que el propi resultat de l'obra. Per a poder fer aquestes fotografies l'artista demanava feina per a "netejar" les habitacions, però abans de fer-ho hi feia fotografies, remenava les agendes i objectes personals dels habitants i elabroava un informe com si fos una detectiu. Cal dir que és una obra il·legal. Podem dir que li agrada conèixer la gent sense veure'ls fisicament. En l'habitació 24 podriem dir que hi estava una persona meticulosa, en canvi en l'habitació 43 podriem dir el contrari, que pertanyia a una persona desordenada.
Trobo que aquesta exposició ha estat la més interessant que hem visitat durant el curs degut a la diversitat d'obres que hi hem pogut veure i els diferents temes que s'hi reflexen. Personalment la que més m'ha cridat l'atenció ha estat la de Sophie Calle, ja que el procés és molt interessant i penso que fins hi tot divertit.
Durant el recorregut vam veure les següents obres:
1a obra: Sense títol, Andreas Slomnski, hi apareix una bicicleta estàtica que "arrossega" un munt de brossa, la figura de la bicicleta ens indica el terma "no anar enlloc" i fa referència als vagabunds, mentre que la quantitat de brossa que arrossega és la brossa que produïm.
2a obra: Maldita Primavera "Carlos Pazos", en aquesta obra hi torobem dos esquís de fusta amb unc claus clavats sobre la superficie d'aquests i que fa que d'alguna manera sagnin, els esquís estan arrepenjats en un paisatge de neu, hivern.
3a obra: Arxiu del 75, Boltanski, en aquesta obra situada en una habitació hi apareixen fotografíes en blanc i negre tretes del diari "El caso", en les quals hi apareix gent que ha estat assassinada, assassins, presoners, llocs des d'on s'han comès suïcidis, persones que van desaparèixer... Cal dir que el pare de Boltanski era jueu, per tant podem veure sentit a l'obscuritat i pesimisme de la seva obra.
4a obra: Mujeres con peluca y plataforma, Ana Laura Aláez, aquesta obra està formada per un seguit de peculiars perruques acompanyades cada una d'elles per un parell de sabates amb un disseny força peculiar i plataforma, podem dir que és una escultura minimalista.
5a obra: Joc de dol, Messager (dona de Boltanski), aquesta obra ens parla de la infància, representada per peluixos posats dins d'una xarxa, treu a destacar el tema dels contes per als infants, contes amb comotació.
6a obra: Shattenspiel, Peter Feldmann, en aquesta obra hi trobem un seguit d'ombres xineses fetes a partir de joguines i altres objectes relacionats entre ells, situats damunt d'una plataforma giratòria. Les taules brutes i amb pols on estan situades les plataformes donen la sensació del taller de l'artista.
7a obra: Waengestell mit Madonnen, Katharina Fritsch, hi trobem una representació de la torre de pissa feta amb verges de Lourdes pintades de color florescent, ens fa veure com allò sagrat es pot convertir en un producte de consum.
8a obra: Els solters, Sherrie Levine, aquesta obra és un homenatge a Marcel Duchamp,a partir de "El gran vidre", consta de dos parts "Els solters" que representen uniformes de treball i també n'ha escultura, ha creat una tridimensionalitat.
9a obra: L'hotel. Habitació 24 i 43, Sophie Calle, en aquesta obra trobem dues imatges de dues habitacions d'hotel amb un escrit a sota en el que hi descriu l'habitació fotografiada al damunt. En aquest cas trobem que el procés te més importància que el propi resultat de l'obra. Per a poder fer aquestes fotografies l'artista demanava feina per a "netejar" les habitacions, però abans de fer-ho hi feia fotografies, remenava les agendes i objectes personals dels habitants i elabroava un informe com si fos una detectiu. Cal dir que és una obra il·legal. Podem dir que li agrada conèixer la gent sense veure'ls fisicament. En l'habitació 24 podriem dir que hi estava una persona meticulosa, en canvi en l'habitació 43 podriem dir el contrari, que pertanyia a una persona desordenada.
Trobo que aquesta exposició ha estat la més interessant que hem visitat durant el curs degut a la diversitat d'obres que hi hem pogut veure i els diferents temes que s'hi reflexen. Personalment la que més m'ha cridat l'atenció ha estat la de Sophie Calle, ja que el procés és molt interessant i penso que fins hi tot divertit.
SUPERLATIVE PRAXIS
Posteado en en por
Superlative Praxis és un projecte que va estar exposat del 18 de març al 24 d'abril a l'espai d'arts i que els alumnes vam anar a visitar.
Aquest projecte implica una reflexió entorn al concepte de l'exageració, prenent com a referent destacat el llibre dels records Guinnes.
El que vol destacar en aquest cas l'artista és la representació de l'èxit i el fracàs. Exagera d'una manera molt gran el terme èxit, ja que considera èxit tot allò que inclou el llibre dels records, però cal dir però, que l'èxit en molts casos és efímer, ja que d'any en any aquests records es van superant per altres persones i per tant el que va estar "guanyador" un any és converteix en perdedor quan l'any següent perd el record.
Dins de l'exposició però, hi trobem altres elements que destaquen encara més aquesta exageració.
- Una sèrie de postals realitzades a finals del s.XIX en les quals hi apareixen alguns rècords relacionats amb persones o animals, com per exemple la persona més alta del mon o la més baixa.
- En un gran expositor hi trobem els llibres dels records Guinnes des del 1955, en aquesta mostra destaquen mol les tapes dels llibres, l'evolució que han patit al llarg del temps.
- Un altre element a destacar és una bandera en la que apareixen escrits diversos superlatius en anglès, ja que en anglès els superlatius és fan afegint el sufix "-est".
- Hi trobem també diversos tamborets en els quals s'hi arrepenja un llibre anomenat "La gran risa" escrit per el propi artista, és una reedició del llibre "La risa" del filòsof Henri Bergson.
-Podem veure-hi també dos tampons que serveixen per a certificar l'exageració d'una manera més poètica.
-Per ultim i per concluir amb l'exposició trobem un text escrit per Thomas Boutoux que fa una reflexió sobré els rècords i l'absurd.
La meva opinió és que tot i que l'espai es veies buit, ja que la sala no estava plena i que els objectes estaven força separats, hi havia moltes coses a transmetre, ja que l'autor cal destacar que porta totes aquestes sèries d'exageracions molt al límit fins al punt de que fins hi tot les podem trobar absurdes.
Aquest projecte implica una reflexió entorn al concepte de l'exageració, prenent com a referent destacat el llibre dels records Guinnes.
El que vol destacar en aquest cas l'artista és la representació de l'èxit i el fracàs. Exagera d'una manera molt gran el terme èxit, ja que considera èxit tot allò que inclou el llibre dels records, però cal dir però, que l'èxit en molts casos és efímer, ja que d'any en any aquests records es van superant per altres persones i per tant el que va estar "guanyador" un any és converteix en perdedor quan l'any següent perd el record.
Dins de l'exposició però, hi trobem altres elements que destaquen encara més aquesta exageració.
- Una sèrie de postals realitzades a finals del s.XIX en les quals hi apareixen alguns rècords relacionats amb persones o animals, com per exemple la persona més alta del mon o la més baixa.
- En un gran expositor hi trobem els llibres dels records Guinnes des del 1955, en aquesta mostra destaquen mol les tapes dels llibres, l'evolució que han patit al llarg del temps.
- Un altre element a destacar és una bandera en la que apareixen escrits diversos superlatius en anglès, ja que en anglès els superlatius és fan afegint el sufix "-est".
- Hi trobem també diversos tamborets en els quals s'hi arrepenja un llibre anomenat "La gran risa" escrit per el propi artista, és una reedició del llibre "La risa" del filòsof Henri Bergson.
-Podem veure-hi també dos tampons que serveixen per a certificar l'exageració d'una manera més poètica.
-Per ultim i per concluir amb l'exposició trobem un text escrit per Thomas Boutoux que fa una reflexió sobré els rècords i l'absurd.
La meva opinió és que tot i que l'espai es veies buit, ja que la sala no estava plena i que els objectes estaven força separats, hi havia moltes coses a transmetre, ja que l'autor cal destacar que porta totes aquestes sèries d'exageracions molt al límit fins al punt de que fins hi tot les podem trobar absurdes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
