Destino Woodstock

Breu sinopsis:

L'any 1969, Elliot Tiber un decorador amb residència a Greenwich Village, Nova York, al que les coses li van vertaderament malament ha de tornar al seu poble a l'estat de Nova York per a ajudar als seus pares a portar un vell Motel. El banc està apunt de quedar-se amb el negoci, el pare de l'Elliot amenaça amb cremar l'edifici, però no ha pagat l'assegurança, i ell no te diners ni per arribar a casa dels seus pares. Al assabentar-se que un poble veí ha donat l'autorització perque es celebri un festival hippy de música truca als organitzadors pensant que pot ser una bona ocasió per revitalitzar el Motel. Tres setmanes més tard, mitg milió de persones es dirigeixen cap a la granja del seu veí a White Lake. L'Elliot està a punt de submergir-se en una experiència que definirà a tota una generació, canviarà la seva vida i la cultura pop per sempre.

Opinió personal:

He de dir que el principi de la pel·lícula s'em va fer molt aborrit, ja que trobava que la trama no tenia gaire gràcia, però quan va avançar una mica més i va començar la trama la vaig trobar molt més interessant, els temes que tracta i la manera d'enfocar-los trobo que és molt encertada per a nosaltres, ja que és molt natural i propera ja que en gran part recordava un aconteixement que va succeir i que molts no en teniem ni idea. En algunes escenes la manera de gravar la vaigtrobar motl original, com per exemple quan s'intentaven simular els efectes de la droga accelerant o relentint les imatges.

TIM BURTON

Timothy William Burton va néixer a California el 25 d'Agost del 1958. És dibuixant, escriptor, artista plàstic i director de cinema.
La seva carrera va començar a la factoria Disney on va participar en la pel·lícula Tod y Toby tot i que a la pel·lícula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.
A través dels seus treballs es veu en el director una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.
Ha participat en les següents pel·lícules:
Alice in Wonderland (2010)
Sweeney Todd (2007)
Bones (2006)
La núvia cadàver (2005)
Charlie i la fàbrica de xocolata (2005)
Big Fish (2003)
El planeta dels simis (2001)
Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap (1999)
Mars Attacks! (1996)
James i el préssec gegant (1996) (productor)
Ed Woold (1994)
Malson abans de Nadal (1993)(productor i director d'art)
Batman Returns (1992)
Edward Scissorhands (1990)
Batman (1989)
Beetlejuice (1988)
La gran aventura de Pee Wee (1985)
Frankenweenie (1984)
Vincent (curt Animat) (1982)

Actualment treballa bàsicament com a productor.

Cal dir també que actualment, el director de cine, tindrà la seva pròpia retrospectiva al MoMA, Museo d' Arte Modern de NovaYork, des del proper dia 22 de Novembre. Dibuixos, guions gráfics, titelles, maquetes i vestuaris originals s'exposaran al públic. L'extensa carrera del cineasta i escriptor estadounidens. Més de 700 objectes mai vistos faran un recorregut pels 27 anys de carrera de Tim Burton, amb dibuixos i escultures creades en el surrealisme pop i material original produït durant les seves pel·lícules.

*Aquí deixo un link d'un video del youtube on podem veure una mica el treball de Burton en una de les seves pel·licules, en aquest video hi veiem concretament una escena de la pel·licula "Malson abans de Nadal".
http://www.youtube.com/watch?v=Wv1HX80u5x4

JORDI PERICOT. 20 anys d'Art Cinètic

El dijous dia 12 de novembre vam anar de visita al Museu de Granollers a veure una exposició de l'artista Jordi Pericot un dels màxims representants d'Art Cinètic a Catalunya, en aquesta exposició podem veure-hi un repàs de la tragectòria artística de Pericot entre els anys 1964-a984.

Repàs biogràfic de Jordi Pericot:

Jordi Pericot (el Masnou, 1931) és un dels grans artistes del país i un dels masnovins més universals. La seva acció pedagògica i universitària s'ha centrat en els camps de la comunicació audiovisual, social i el disseny, primer com a director de l'escola Elisava, i després com a catedràtic de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra. La seva producció artística s'ha centrat, sobretot, entorn de l'art cinètic. És també un investigador reconegut i membre de la Reial Acadèmia de Santa Isabel de Hungría, de Sevilla. Recentment ha rebut la Medalla d'Or del Mèrit Cultural, concedida per l'Ajuntament de Barcelona.-L'any 1958 va decidir marxar del país. Se'n va anar a França, tot un símbol de la llibertat i el progrés, que no tenia res a veure amb l'Espanya franquista. A París, hi va passar vuit anys, del 1960 al 1968.-En tornar de França, va mantenir una destacada activitat cultural. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques),ntrodueix els conceptes que havia conreat a París en la creació artística participativa i no comercial.-L'any 1972, representa Espanya a la Biennal de Venècia i és conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.

Opinió personal:
Sincerament, em va sorprendre gratament aquesta exposició, perque ens va donar peu a descobrir un nou tipus d'art que no haviem vist avans com ho és l'Art Cinètic. Em va sobtar molt veure com era cert el que ens va dir la directora dle museu i es que els quadres creaven un efecte òptic que semblava que es moguessin quan hi passavem per devant. Em van cridar molt l'atenció els quadres pintats sobre fusta amb una estètica més Pop Art, especialment el quadre en el qual hi apareixia un mateix avi fent diferents gestos, he de dir que em va despertar molta curiositat i tendresa.

AUTORETRAT

La imatge te relació amb un fragment del poema d'Edgar Allan Poe "Un Peán".

"De la muerta de la muerta que yace toda perfumada aquí, con la muerte en los ojos, y la vida en el cabello".

He escollit aquest fragment perquè estableix una relació molt interessant entre dos aspectes totalment oposats, la mort i la vida, això ha donat molt joc a l'hora de fer el muntatge ja que l'escenari és un cementiri, concretament damunt d'una tomba i la manera de retocar està feta de tal manera que el cos qudi totalment il·luminat simulant així la vida que encara hi queda.

FITXA TÈCNICA:

Enquadrament: La foto està inclosa dins d'un marc inclinat en posició horitzontal.
Fora de camp: El fora de camp és la resta de tomba que no hi apareix i el cementiri de Sant Antoni de Vilamajor en general.
Composició: En la imatge hi apareix la figura humana practicament nua, i la tomba on està recolzada.
Punt de vista distància i plans: El punt de vista d'aquesta imatge és d'un plà americà i picat, la distancia és de mig pla.
L'enfocament: L'element principal que apareix enfocat és al figura humana i en segon plà hi trobem la tomba.
El tractat de llum i dels colors: La imatge al estar retocada amb photoshop li he aplicat una llum foscal fons i he il·luminat el cos, els colors que predominen són els negres i blancs amb una lleugera pinzellada de vermell, que fà que resalti.
Efectes òptics: L'efecte òptic principal està creat de manera artificial i és la il·luminació del cos.

CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

INTRODUCCIÓ:
Cartogarfies del no-lloc és una exposició portada a terme per la comissària Laura Plana Garcia. La Laura es va encarregar de buscar diversos artistes que fessin obres relacionades amb aquest tipus de cartografies, un cop trobats aquests artistes va haver de sel·leccionar-ne 6 i fer tot el muntatge de l'exposició en relació amb l'espai del que es disposava, el resultat és el d'una peculiar exposició amb cartografies de temes molt diferents i utilitzant un seguit de tècniques també molt diverses i poc emprades.

Miquel Garcia: En aquesta exposició l'artista exposa una obra anomenada “This world III: Mapes de Felicitat i Riquesa”, en aquesta obra mostra dos mapes, en un d'ells mesura la felicitat de diferents països de més a menys i en l'altre mesura la riquesa també de més a menys. Des del meu punt de vista trobo que és una obra molt original i d'alguna manera podem veure la situació dels altres països i els contrastos entre la felicitat i la riquesa, d'aquesta manera podem adonar-nos també que encara que ho sembli no són dos aspectes que estan totalment lligats.
Daniel Jacoby: Daniel és l'artista que s'ha encarregat de reproduir el paisatge de l'arbre en un format bastant especial i és que el dibuix està fet amb nombres, és a dir cada part de la fotografia traduïda en un llenguatge informàtic és transforma en una sèrie de nombres, i l'artista a agafat aquest tipus de codificació per a reproduir la imatge de la fotografia. És una altre manera de veure una mateixa imatge, des d'un punt de vista diferent i amb un procés d'elaboració previ també exposat.
Robin Rimbaud i Katarina Matiasek: La seva obra consisteix en una videoinstal·lació, consisteix en convertir les imatges en so a partir dels moviments i variacions que es produeixen en aquesta, en el vídeo que vam veure sortia el seguiment d'una costa d'una illa qualsevol gravada des de l'aire i les variacions que feien i les irregularitats que tenien en diferent intensitat del so.
Rotorrr: és un col·lectiu format per Vahida Ramunjkic i Laia Sadurní, la seva obra consisteix en un projecte en el que s'explica la construcció d'una “patera”, aquest projecta és una activitat que és av dur a terme i el que s'exposa a l'espai d'Arts és el pòster on hi apareixen les imatges que és van fer durant l'elaboració d'aquest projecte i les instruccions en forma de pòster.
Tjasa Kancler: Ens presenta un vídeo on hi apareix un israelià que intenta complir el seu somni de ser, molt complicat de complir degut a la seva raça i el país on viu, el càmera i productor del vídeo d'alguna manera el motiva a complir aquest somni fent-lo cantar i per una part intentant fer que compleixi el seu somni.
Perla Montelongo: L'obra consisteix en un la transformació d'un espai en una imatge fotogràfica d'aquesta manera la informació que recull servirà per reconstruir i recobrir l'espai amb noves imatges impreses en codi “ascii”, d'aquesta manera es qüestiona els processos de reproducció del que arribem a entendre com a realitat.

OPINIÓ PERSONAL:
Penso que tots els projectes són molt interessants per la forma tan diferent de treballar i de veure l'art per a tots aquests artistes, personalment el que més m'ha agradat ha sigut el de Miquel Garcia, els mapes sobre la Felicitat i la Riquesa. Tot i així també penso que la manera com ens van explicar les obres quan vam anar a l'exposició no va ser gaire entenedora, jo ho he entes més buscant la informació pel meu compte i fent aquesta resenya.

ÍMBRIC, Pep Duran

El divendres passat vam fer una sortida al museu de Cardedeu on vam visitar una exposició en forma d’instal•lació de l’escenògraf Pep Duran. El material protagonista d’aquesta instal•lació és la fusta tant en forma de taula, com en forma de trossos de parquet “usat”, o bé taulells de fusta mig tallats entre d’altres. Tot aquest seguit de fustes però, tenien un significat que fins que no ens ho van explicar no ho vam saber veure, i és que totes les fustes, segons Duran, tenien vida, m’explico, el parquet, havia estat trepitjat per persones, les taules havien estat guixades i utilitzades per persones, la fusta tallada també l’havia tallat una persona, per tant cada una d’aquestes fustes tenia una vida pròpia. Per altre banda dins de la mateixa instal•lació hi apareixien diferents imatges que feien referència a la vida també, aquestes estaven posades de manera mes “petita” a més “gran”, és a dir, al principi hi trobàvem cèl•lules i elements microscòpics ampliats en la imatge, i a mesura que anàvem avançant ens anàvem topant amb altres elements més grans com un radiocasset, una cadira… etc, soviet moltes d’aquestes imatges estaven acompanyades d’alguna frase que establia una relació amb aquesta, perquè així d’alguna manera ens fos més fàcil d’entendre el que Duran volia expressar-nos. En un dels apartats de la instal•lació hi vam trobar textures incloses dins d’unes làmines circulars, aquest treball per això, no el va fer en Pep Duran.
Una cosa molt curiosa de l’exposició era que al voltant de la paret, amb llapis i rodejant cada una de les obres l’artista havia dibuixat un tipus de diari on estan anotats els dies que va trigar en acabar tota la instal•lació.
Trobo que és una obra molt interessant, ja que jo, personalment, no havia vist mai una instal•lació considerada art, i em va agradar molt el que treballés amb la fusta, perquè penso que és un material que dóna molt de sí i que no l’explotem prou per a crear.

SENSE VIDA

L’enquadrament: Està inclosa dins d’un marc rectangular en posició vertical.
Fora de camp: El voltant del mur fotografiat està buit, són camins que condueixen a altres edificis, tot i que al fons de la imatge en podem veure un, hi ha una separació entre aquests dos.
Composició: Hi trobem un mur, i dos barrils com a elements principals de la fotografia, també hi trobem altres edificis i terreny no edificat al voltant.

Punt de vista distància i plans: El pla d’aquesta imatge és un pla tres quarts, pel que fa a la distància direm que és un primer pla.

L’enfocament: D’elements enfocats com a principals n’hi ha dos, els barrils i la façana, en termes secundaris hi queden la resta d’edificis i el mateix terra.
El tractat de llum i dels colors: La llum és natural i els colors queden reflectits de manera exacte respecte a la realitat, com que la llum ve de dalt, els barrils dibuixen una lleugera ombra sota seu.

Efectes òptics: Com ens ha passat en altres imatges, degut al pla d’on està presa la foto apreciem que el mur te mides diferents en un extrem i altres, però en realitat els dos extremes tenen la mateixa mida, no hi ha variacions.

MÉS ENLLÀ D'UNA FINESTRA

Enquadrament: Està inclosa dins d’un marc rectangular en posició horitzontal.
Fora de camp: El fora de camp d’aquesta fotografia és la continuació del mur que surt fotografiat i el terra que també apareix en la fotografia.
Composició: Dins la imatge hi trobem varis elements, per començar, com a element principal he fotografiat la finestra que inclou el mur, el terra i altres elements com un filferro en la part de dalt esquerra i trossos de paper de diari en la part baixa dreta.
Punt de vista distància i plans: Aquesta fotografia tot i que si no la mirem detalladament ens sembla un pla frontal, no ho és, si ens guiem per la línia de terra que es pot veure veurem que és un pla tres quarts, pel què fa a la distància podem dir que està feta des d’un pla mig.
L’enfocament: L’element que surt enfocat és el mur, concretament, la finestra que inclou el mur, com a terme secundari hi trobem el terra i com a tercer terme hi podríem trobar el filferro que hi ha a la part de dalt esquerra.
El tractat de la llum i dels colors: La llum és natural i no hi veiem cap ombra en l’element principal però si en el terme secundari (el terra) per tant, tant el mur com la finestra contenen el seu color real.

Efectes òptics: En aquest cas el mateix element fotografiat és un efecte òptic, és a dir, la finestra penjada al mur està feta per a crear un efecte.

UN CARGOL AL POM

Enquadrament: Està inclosa dins d’un marc rectangular en posició horitzontal.
Fora de camp: Al ser l’element fotografiat mig pom d’una porta, tot el fora de camp és una porta inclosa en la façana d’un edifici.
Composició: Dins la imatge hi apareixen dos elements, el “mig” pom de porta que te una forma circular i dins d’aquesta el que més m’ha cridat l’atenció, la forma cargolada, en la mateixa imatge també hi trobem una petita part de la porta que conté el pom.
Punt de vista, distància i plans: Aquesta fotografia està feta des d’un pla frontal i la distància d’aquesta des d’un pla detall.
L’enfocament: En aquest cas es veu clarament l’element enfocat, el pom, i es veu també molt clarament el terme secundari, la porta.
El tractat de la llum i dels colors: La llum com en les altres imatges és natural, i els colors són reals, no hi ha cap variació.
Efectes òptics: Com que la imatge està presa des d’un pla frontal no apreciem la distància que hi ha entre el pom i la porta, però donem per suposat que n’hi ha.

ESTRUCTURA ROVELLADA

Enquadrament: Està inclosa dins d’un marc rectangular en posició horitzontal.
Fora de camp: A la part esquerra i al fons hi continua la façana de l’edifici i a la part dreta hi trobem un espai obert (camí).
Composició: L’element principal, és una estructura de ferro rovellat en forma de prisma format per diferents barres situades de manera horitzontal i vertical formant paral·leles les unes amb les altres.
Punt de vista, distància i plans: Aquesta fotografia està feta amb un punt de vista des d’un pla tres quarts i el pla és sencer, ja que hi apareix tota l’estructura.
L’enfocament: L’element que queda enfocat és l’estructura de ferro, de manera que el terra i la façana queda en un terme secundari.
El tractat de la llum i dels colors: La llum d’aquesta fotografia és natural, el color de la part dreta de l’estructura és el seu color real, mentre que el de l’esquerra no ho és degut a l’ombra que fa la façana.
Efectes òptics: Degut a la posició des d’on està fotografiat l’element creem un efecte òptic en el que veiem una desigualtat pel que fa a la mida de l’estructura (la part davantera més gran, la part que queda darrere més petita), però en realitat les mides són les mateixes tant darrere com davant.

RECTES INFINITES

Enquadrament: Està inclosa dins d’un marc rectangular en posició horitzontal.
Fora de camp: Els tubs surten de la façana de l’edifici i del mateix terra.
Composició: Pel que fa als tubs “horitzontals” veiem d’on surten (edifici) però la fotografia talla on finalitzen, i pel que fa al tub situat de manera vertical veiem con acaba però no el seu inici. Els tubs “horitzontals” són paral·lels els uns amb els altres, de manera que el tub “vertical” talla els dos primers tubs formant un angle de més o menys 60º.
Punt de vista, distància i plans: Aquesta foto està capturada en un punt de vista en contrapicat, el pla d’aquesta fotografia el podem considerar de tres quarts o americà.
L’enfocament: Els elements que queden enfocat en aquesta imatge són els tubs, tant el cel com la façana es troben en un terme secundari.
El tractament de la llum i dels colors: La llum d’aquesta fotografia ve del cel, per tant, el color dels tubs que queda reflectit en la imatge no és el seu color real, a causa de les ombres, el color original queda apagat.

Efectes òptics: La distància entre els tubs i la dimensió del tub vertical no són reals, degut a la posició des d’on és capturada la fotografia, ens crea un efecte òptic.

Video de Poe

Aqui ús deixo el link amb el video que vaig triar sobre Poe.
És un curt fet per uns estudiants, en el qual fan la seva versió del
conte "El pou i el pèndol". Amb poques paraules i utilitzant l'expressió
corporal i l'escenografia més aviat pobre i fosca, intenten expressar el
sentiment que transmet el conte, terror, desesperació i mort, raons que han fet que em crides especialment l'atenció aquest video.

http://www.youtube.com/watch?v=W3-rnqCLLSM&feature=related

IDEA

Per a iniciar aquest dirari començaré parlant de les idees que se m'han acudit per a fer el projecte de l'"autoretrat" amb l'estètica Poe, avans de tot però, parlaré una mica de les característiques principals d'aquesta. Poe va ser un escriptor romàntic i creador del conte de terror psicològic, va adoptar un estil gòtic en les seves obres. La finalitat d'aquest projecte és que davant d'una fotografia o un montatge similar, podem transportar aquestes caracterítiques pròpies de l'estil de l'escriptor.
Jo he començat per buscar un espai que concorda amb aquest tipus d'estètica i m'he topat amb el castell en ruines de Llinars del Vallès (Castell Vell). Pel que fa a la "posada en escena" utilitzare elements com el fang, vestits d'època, aparició de sang i altres elements que va utilitzar Poe en les seves obres com ho són el gat o el corb.