JORDI PERICOT. 20 anys d'Art Cinètic

El dijous dia 12 de novembre vam anar de visita al Museu de Granollers a veure una exposició de l'artista Jordi Pericot un dels màxims representants d'Art Cinètic a Catalunya, en aquesta exposició podem veure-hi un repàs de la tragectòria artística de Pericot entre els anys 1964-a984.

Repàs biogràfic de Jordi Pericot:

Jordi Pericot (el Masnou, 1931) és un dels grans artistes del país i un dels masnovins més universals. La seva acció pedagògica i universitària s'ha centrat en els camps de la comunicació audiovisual, social i el disseny, primer com a director de l'escola Elisava, i després com a catedràtic de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra. La seva producció artística s'ha centrat, sobretot, entorn de l'art cinètic. És també un investigador reconegut i membre de la Reial Acadèmia de Santa Isabel de Hungría, de Sevilla. Recentment ha rebut la Medalla d'Or del Mèrit Cultural, concedida per l'Ajuntament de Barcelona.-L'any 1958 va decidir marxar del país. Se'n va anar a França, tot un símbol de la llibertat i el progrés, que no tenia res a veure amb l'Espanya franquista. A París, hi va passar vuit anys, del 1960 al 1968.-En tornar de França, va mantenir una destacada activitat cultural. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques),ntrodueix els conceptes que havia conreat a París en la creació artística participativa i no comercial.-L'any 1972, representa Espanya a la Biennal de Venècia i és conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.

Opinió personal:
Sincerament, em va sorprendre gratament aquesta exposició, perque ens va donar peu a descobrir un nou tipus d'art que no haviem vist avans com ho és l'Art Cinètic. Em va sobtar molt veure com era cert el que ens va dir la directora dle museu i es que els quadres creaven un efecte òptic que semblava que es moguessin quan hi passavem per devant. Em van cridar molt l'atenció els quadres pintats sobre fusta amb una estètica més Pop Art, especialment el quadre en el qual hi apareixia un mateix avi fent diferents gestos, he de dir que em va despertar molta curiositat i tendresa.