Remodelació d'un espai exterior

Com a espai exterior la Jessica i jo hem buscat un espai proper a un dels nostres pobles, en aquets cas el meu, Sant Antoni de Vilamajor, aprofitant la contrucció d'una nova biblioteca hem decidit agafar l'espai que envolta a aquesta i intentar donar rendiment a aquest espai per ara "desaprofitat".
Aquest espai actualment, consta de dos patis, ens centrarem però en el que queda més a prop de la biblioteca, aquest espai trobem que esta ple d'arbres del tipus "palosantos", el problema d'aquests arbres és que deixen anar un fruit que embruta bastant el terra, per aquest motiu hem pensat que aquests arbres podrien ser trasplantats a una altra zona del poble i substiuits per altres arbres que proporcionin obra però que a diferència dels "palosantos" no deixin anar un fruit que embruta, al tractar-se d'un lloc a l'aire lliure necessitarem més arbres dels que ja hi havien. Per altra banda seria necessari incloure-hi bancs ja que la filosofia d'aquest espai és ampliar la biblioteca a l'aire lliure, l'ideal seria posar bancs amb formes orgàniques, però el pressupost d'aquests és exagerat i està clar que l'Ajuntament d'un poble petit no pot assolir aquestes despeses, per tant s'obtarà pels bancs de la diputació, que subenciona als diferents ajuntaments quan es fan obres dedicades a l'entorn públic.

Pensem també que hauria d'haver un lloc de lleure per als infants i un espai àmpli i descobert, ja que una part d'aquest espai comunica amb la guarderia del poble, i seria bó que també poguessin aprofitar l'espai aquests nens, diguem doncs que s'explotaria més l'espai.
Trobem que el recinte podria comunicar amb la plaça general del poble, però ens trobem amb un problema i es que entre mig d'aquestes hi ha una via d'accés a les urbanitzacions, per tant aquesta intervenció amb la finalitat de comunicar les places seria inviable, el que si que es podria fer és reduir la velocitat dels cotxes elevant el carrer, d'aquesta manera també aconseguiriem que el mur actualment existent que envolta l'espai que volem modificar quedés alliberat d'aquest mur que es podria substituir per jardineres, d'aquesta manera no es canviaria ni es veuria modificada la filosofia naturalista de l'espai.
Un altre aspecte que voldrem afegir és un font, ja que en un espai obert trobem que és gairebé imprescindible.
Pel que fa al terra de l'espai el primer que ens va venir el cap era la gespa, però ben aviat vam canviar d'opinió, ja que la gespa es molt dificil i molt cara de mantenir, de manera que hem decidit optar per un tipus d'herbes que surten de manera natural al mateix terra i que no és necessari un cuidat exhaustiu d'aquesta, només tallar-la de tant en quan i arrencar-ne les que fossin massa volumptuoses.
A continuació adjuntem els resultats de les petites modificacions fetes amb el programa SketchUP, tot i que en el nostre cas ens hem centrat més en la fotografia real i ra reproducció/interpretació de plànols.

Fotos SketchUP (idea bàsica):

A continuació tenim les imatges modificades amb photoshop:

Originals:

La mostra de fotos anterior, és per tant, el resultat virtual de l'expai exterior utilitzant un altre tipus de tècnica, per així poder apreciar millor tot el que s'ha arreglat i vist modificat. 

Per últim presentem un plànol on s'ubica la biblioteca i l'entorn a modificar:

Jessica i Marta

CD final

Seguint la mateixa idea de les proves he decidit seguir utilitzant el rellotge de sorra com a idea principal incloent dins d'aquest els rellotges que van dibuixar els nens de l'escola. A la contraportada he reproduït el mateix rellotge de sorra però trencat simbolitzant axí que el temps s'escapa.

Portada

Contraportada

CD proves

Com que hi havien molts treballs fets pels nens de l'escola on hi sortien rellotges per tant vaig decidir agafar uns quants d'aquests i fer un collage incloent-los dins d'un rellotge de sorra. La tipografia només està situada no és definitiva.

Festival curtmetratges

El mateix dia de la visita a l'exposició del premis Delta de disseny, vama anar als cinemes Alexandra a veure un festival de curts, on ens van fer mostra de 6 curts molt diferents entre ells, tocant diversos temes actuals i amb una visió d'aquests ben peculiar i realista.
Un dels curts que més em va agradar per la naturalitat amb que tractaven el tema va ser el primer que vam veure, on un home entrava en un autobús públic i simulava que parlava per telèfon, aquesta conversa influia als estats d'ànims i els gests de la gent que estava dins del mateix autobús, ja que de manera dissimulada escoltaven atentament la conversa "amb ningú" que mantenia el protagonista, efectuant així un monòleg.
La manera de gravar també em va cridar l'atenció ja que hi havia canvis de plans i salts d'eix, cada persona de l'autobús havia de sortir enfocada i així mostrar la seva reacció davant del que estava veient.

Disseny carcassa CD

L'última activitat proposada és el disseny d'una caràtula de CD, és un encàrrec d'una escola de Granollers. El tema utilitzat és el pas del temps des de molts punts. El primer pas que hem fet ha estat veure diverses idees de caràtules de CD de molts tipus. El segon pas ha estat veure els dibuixos que han fet els propis nens de l'escola, els protagonistes del CD, a partir d'aquí han sorgit les nostres idees. Algunes idees curioses que he trobat són les següents:

Premis DELTA

Al Palau Robert de Barcelona s'hi troba una exposició que vam anar a visitar, on s'hi recullen els he han estat premis Delta, uns premiss molt importants dins del món del disseny, dels ultims 50 anys. Dins d'aquest recorregut s'hi poden veure dissenys d'objectes de qualsevol tipus i us, podem veure des de una motocicleta, a un pen amb forma de verge, un exprimidor de taronjes o bé material públic dedicat a l'entorn urbanistic com ara bancs. Tots aquests objectes han rebut premi tant pel disseny i l'estètica d'aquests com per l'ús. A partir del recorregut per tota l'exposició es pot veure l'evolució del disseny i podríem relacionar-ho fins i tot amb una evolució històrica. Un dels objectes que em va cridar més l'atenció va ser el Maria USB dissenyat per Luis Eslava que va ser premi Delta de plata l'any 2007, trobo que aquest disseny es podria veure des de diversos punts de vista bé com una adoració o com una crítica més aviat humorística a l'església i els sants, tot i així tant sigui per un motiu o per altre el disseny ha crat polèmica.

Un altre dels elements que vaig trobar més interessents va ser una peça relacionada amb l'ortodòncia. Amb aquest "objecte" podem veure l'àmbit més útil i un dels més importants del disseny. El més important d'aquest "objecte" és la sutilesa i el passar desapercebut i tot i així complir un ús i una necessitat bàsica. Va ser premi Delta l'any 2009.

Un altre objecte que em va sobtar trobar va ser l'exprimidor de taronges Citromatic Instant MPZ-2 dissenyat l'any 1970 per la marca Braun. És un objecte que ha estat en molts casos, present en el nostre dia a dia i que jo personalment mai l'hi havia donat importancia al disseny, més aviat a l'us. El fet de trobar-me aquest objecte a l'exposició em va generar una curiositat molt gran. És un molt bon exemple del lligam inseparable de l'utilitat i el disseny.

TIPOGRAFIA

Per el projecte del llibre Planeta Bellera, vam haver de recuperar tant l'essència del nostre projecte com el seu títol, en el meu cas "Prohibit entrar", a partir d'aqui haviem de crear diversos tipus de tipografia, pensant sempre en la filosofia del nostre treball. En primer lloc el que vaig provar va ser un tipus de lletres més senzilles, sense destacar massa, a partir d'aquí vaig anar incloent diferents gruixos a les letres i diverses terminacions de manera que el que era una lletra senzilla es va anar modificant fins aconseguir  molts tipus de lletres ben diferents entre ells amb molt caràcter. Alguns exemples en són aquests.

Prova Selectivitat Audiovisuals

Sèrie 1
Exercici 1: Responeu de manera concisa, a les qüestions següents.
1.1: Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d'enfocar i enquadrar.
Enfocar significa centrar en el visor d'una pàgina fotogràfica, de vídeo, etc la imatge que es vol captar de manera que s'aconsegueix amb una claredat màxima, en canvi quan parlem d'enquadrar ens referim a delimitar la imatge, encaixar-la dins de l'ambient o limitar-la.

1.2: Descriviu breument el concepte d'aire, aplicat al fotograma d'una pel·lícula.
L'aire és l'espai "buit" que apareix en una fotograma, i que fa que respiri la imatge sense la necessitat d'ocupar aquesta, tot l'espai.

1.3: Digueu que és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.
La funció d'aquest tipus d'objectiu permet acostar-nos a la imatge que captarem amb l'objectiu, des d'un lloc fix.

Exercici 2:
OPCIÓ A: La imatge següent correspon al cartell promocional de la pel·lícula Blow up, de Michelangelo Antonioni (1966). Observeu-lo atentament i responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que mostra el cartell. Aquest guió il·lustrat ha de constar necessàriament dels plans següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient.

2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d'eix aplicats a la narrativa audiovisual. A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin aquest conceptes.

Falta de ràcord: és l'absència de coherencia entre dos plans, és a dir algo, un objecte que apareix en un pla i que en el següent ha desaparegut sense cap motiu, o per exemple que en una pel·licula medieval hi surti un rellotge digital.

Salt d'eix: efecte òptic que és produeix quan es creuen els eixos d'acció de manera que és dóna una perspectiva falsa de la continuitat dels plans.

OPCIÓ B

Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als apartats 2.2 i 2.2.



2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:

La imatge del mur és la que ocupa més espai en la fotografia, s'ajunta amb la part del terra on està arrelat i que també ocupa gran part de l'espai, quedant així a la cantonada esquerra de dalt un petit espai on s'hi aprecia el cel. La complicitat d'aquesta fotografia és aconseguir l'efecte de profunditat i llunyania que ens mostra el mur fotografiat, la posició del fotogràf i de l'objectiu d ela camera per tant ha d'haver estat estudiada de manera estratègica. Tenint en compte que el mur requereix una continuitat tindrem en compte que és un primer plà on hi podem veure part del mur i d ela seva continuitat, i part de l'espai on esta situat (aquest aspecte ens podria portar a pensar en un possible pla general). La textura en aquesta imatge té molta importància ja que juga amb la rugositat extrema de mur feta per les totxanes, el terra també rugós pero amb menys intensitat, seguint l'estat natural d'aquest, és a dir, hi podem trobar pedres més grans, herbes...un altre espai és el cel, que es presenta sense cap tipus de rugositat, completament llis, fet que contrasta amb els dos espais, cal dir que el mur connecta el cel amb la terra. La il·luminació és natural, ja que parlem d'un espai obert, i podem veure com la llum txoca clarament amb el mur fent un joc de clars i foscos.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l'autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.

Per a realitzar aquesta fotografia s'ha hagut d'utilitzar una càmera amb un objectiu de precissió per a captar tant les rugositats, per aconseguir l'efecte de profunditat cap a l'infinit, i per a captar l'efecte de la llum i els foscos. Al ser una imatge de l'any 1948 trobem que no s'ha hagut de fer cap millora respecte al color en escala de grisos.

Sèrie 4

Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG, O JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d'aquests formats.

TIFF: Fa referència a un format d'arxiu d'imatges amb etiquetes, contenen a més de la imatge, les dades de la imatge en les quals s'arxiva informació sobre les característiques de la imatge que serveix per al seu tractament posterior.

JPG O JPEG: És un format de compressió d'imatges tant en color com en escala de grisos amb alta calitat.

GIF: Format d'imatge d'arxiu que s'utilitza normalment per mostrar imatges amb color dins del "World WIDE Web". És utilitzat per la seva gran capacitat de compressió de la imatge.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotgràfic amb l'efecte o característica corresponent:

A: Ull de peix: 4. Deforma la imatge.

B: Gran angular: 3. Exagera la perspectiva.

C: Objectiu normal (50 mm): 1. No deforma la perspectiva.

D: Teleobjectiu: 2. Redueix la profunditat de camp.

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.


Exercici 2

OPCIÓ A

Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz (1941). Observeu-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.2.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla correspon cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla detall.

Fotograma 1: Primer pla

Fotograma 2: Pla america o podriem dir també ja que surt l'espai on estan situats els personatges, pla general.

2.2. La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Indiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s'hi poden aplicar.

El recurs s'anomena flashback i consisteix en un salt enrere en el temps, del moment actual és passa a un moment que ja ha passat. Per a fer un flash-back, es pot utilitzar una fosa, o bé es podrien utilitzar vinyetes (bafarades), o apropar la camera al protagonista que recorda fins el punt que es perdi la imatge d'aquest i empalmar amb el record també en imatges, d'aquesta manera aconseguiriem un efecte com si volguessim entrar a la memòria del personatge de manera totalment literal.

2.3. En el moment de l'estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte gènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.

El genère cinematogràfic és el camp on englobem una pel·lícula segons la temàtica i el contingut d'aquesta, existeixen molt gèneres com: thriller, policíaca, ciencia-ficció, gore, comèdia, animació, suspens, aventura, western.

OPCIÓ B

Observeu atentament la imatge següent:

2.1. Prenent com a referència aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: pla picat, pla contrapicat i contraplà. Expliqueu quin ús narratiu tenen habitualment aquests plans.

2.2. Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiu aquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.

El concepte salt d'eix consisteix en passar de l'eix que s'esta enfocant al contrari o bé paral·lel, en el cas de la imatge anterior en salt d'eix consistiria en passar de la visió que tenim nosaltres ara del jugador d'esquenes i del porter a passara a veure el porter d'esquenes i la cara del jugador.

Sèrie 5

Exercici 1

Respon , de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu què és l'efecte especial televisiu conegut com a incrustració (chroma key) i poseu-ne un exemple d'ús.

Consisteix a superposar part d'una imatge en una zona d'una altra imatge, utilitzant com a element discriminant un color determinat, que habitualment és el blau.

1.2. En llenguatge conematogràfic i televisiu, quina fierència hi ha entre una fosa i un encadenat?

En la fosa trobem que una mateixa imatge s'enfosqueix fins que la pantalla és queda totalment negre, en canvi en un encadent apareixen diferents imatges que lliguen un pla amb l'altre i les imatges apareixen superposades.

1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva.

La televisió interactiva consisteix en que el telespectador passa a ser un element actiu que és capaç d'escollir allò que realment li interessa i beneficiar-se de nous serveis que s'ofereixen a través de la televisió, com ara poder congelar la imatge mentre mires una pel·licula o avançar-la tu mateix des del comandament a distància un exemple de canal que fa servir aquest mètode és imagenio.

OPCIÓ A


Observeu atentament aquesta imatge, obra del fotògraf Anton Giulio Bragaglia, i responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Analitzeu aquesta imatge considerant les variables següents:

— ordre de lectura i recorreguts visuals;
— estructura dels elements que componen la imatge;
— valoració cromàtica;
— textures.

L'ordre de lectura s'inicia a la part on les mans freguen el violoncel i per tant també on es veu més gran la imatge del violoncel, a partir d'aqui pugem la vista cap amut seguin les cordes d'aquest fins trovar el rostre del violoncel·lista. Trobem en un pla molt més destacat que la resta el violoncel, en segon lloc però també de manera molt destacada hi trobem les mans en moviment i per últim el violoncel·lista. Trobem que la cromàtica de la imatge és clarament l'escala de grisos, accentuada per les zones de llum contrapposades amb els foscos, pel que fa a les textures hi veiem la textura llisa del violoncel, el moviment de les mans representat de manera esfumada i el ropatge de les cortines i del violoncel·lista.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament.

Aquesta imatge és un fotomuntatge, en el que l'autor ha superposat els negatius de diverses foografies a l'hora de revelar per tal d'aconseguir l'efecte de moviment, al parlar-se d'una imatge de l'any 1913, aquest fotomuntatge ha estat fet des d'un estudi de fotografia a partir de substàncies estratament lligades amb la quimica i que en faciliten el treball de revelat.

OPCIÓ B


Llegiu atentament el poema següent:

TOT L’ENYOR DE DEMÀ

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
—Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i amb una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.
[…]

Joan SALVAT-PAPASSEIT. «Tot l’enyor de demà».
A: L’irradiador del port i les gavines, 1921

2.1. Basant-vos en aquest poema avantguardista de Joan Salvat-Papasseit dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) amb un total de dotze plans que representin la història narrada. En aquest guió il·lustrat televisiu heu d’incloure i identificar els tipus de pla següents: pla de detall, primer pla, pla americà, pla general, gran pla general, pla zenital i pla contrapicat.


2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests moviments.
La panoràmica vertical és un moviment de rotació que va de dalt a baix, o viceversa. Permet relacionar visualment espais o subjectes separats verticalment. Pot ser vertical ascendent o vertical descendent. Pot emprar-se amb una finalitat descriptiva o narrativa.


La panoràmica de balanceig és un moviment de rotació similar al d'un bressol o al d'un vaixell. Sol emprar-se amb una finalitat subjectiva substituint els ulls d'una persona ferida o d'un borratxo.

El tràveling és un moviment de translació de la càmera Aquesta es desplaça sobre una seu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-la sobre uns rails similars als del ferrocarril.

Curs Final Cut

GRAFFITI

Pluja d'idees:
- La velocitat a Granollers
- Les senyals de Granollers
- Botigues
- Edificis
- Brutícia
- Graffiti

Vam decantar-nos per la idea del "graffiti" perquè consideràvem que al tractar-se d'una "promo" de 30 segons el que necessitàvem era quelcom visual, i els color que caracteritzen els graffitis de Granollers era una bona opció.

Un cop triat el tema vam gravar diferents seqüències que sumades duraven 30 minuts.

Nombre total de seqüències que vam gravar van ser 40 (és a dir 40 graffitis diferents).

D'aqestes 40 seqüències s'han aprofitat 13, d'aquestes 13 hem aprofitat els plans que ens han semblat mé apropiats, tallant-los, afegint efectes i modificant els colors.

Música:

La part de la música és la part que dóna més potència a la "promo", per aquesta raó prèviamen vam fer una llista de cançons que va manar provant fins a trobar l'adequada.

En primer lloc vam pensar en versionar una cançó, però quan vam veure el resultat vam comprendre que necessitàvem un so molt més potent.

- Extremoduro- Menamoro
- Jasper Forks- River flows in you
- Eminem- Without me
- Eminem- Lose Yourself
- Marea- Lija y terciopelo

Després d'escoltar aquest llistat de cançons, vam quedar-nos amb les dues d'Eminem, ja que són cançons amb un estil molt urbà i que s'adequaven molt bé a la temàtica de la "promo". D'aquestes dues després de fer vàrie proves ens vam quedar amb "Lose Yourself", ja que el ritme ens permetia jugar amb la imatge i lligar-los de manera que el so ha acabat potenciant la imatge.

2a PROVA SELECTIVITAT

Exercici 1: Observeu la senyalització de la imatge A i responeu a les qüestions següents:

- Descriviu els elements gràfics dels quals es compon normalment la senyalització.
- Expliqueu, segons el vostre parer, els avantatges i els inconvenients de caràcter funcional i simbòlic de la senyalització d'aquest imatge.

- A la imatge hi trobem elemenys de senyalització claus com ho són les fletxes, que senyalen la direcció i sobretot les paraules, que indiquen que es troba a cada direcció. S'aprecien també diversos carrils on estan escrites les indicacions pertinents o bé el lloc cap oncondueixen les fletxes, de manera que a simple vista s'estableix un ordre.

- Pel que fa als avantatges i inconvenients, trobem que l'inconvenient principal és la visibilitat de les indicacions, ja que tot aparèixer escrites amb un tamany de lletra bastant gran, està situat el sostre, per tant, en dificulta molt la lectura i possiblement la gent, com apreciem a la segona imatge passa sense donar-hi importància.

- Pel que fa als avantatges, les fletxes tenen un caràcter funcional, ja que es veu clarament la direcció que s'ha de seguir per arribar a la classe pertinent. En canvi, pel que fa al conjunt, trobo que té un caràcter més simbòlic o estètic, ja que el que més destaca és la originalitat en la forma d'indicar cada itinerari. Cal dir però que al tractar-se d'una universitat els alumnes ja saben els itineraris que hi ha marcats al sostre.

Exercici 2: Els objectes flexibles han significat un canvi en la concepció de la carcassa tradicional rígida dels artefactes, però no sempre ofereixen les mateixes garanties de funcionalitat. Observeu la imatge B i comenteu quins avantatges i inconvenients origina la flexibilitat d'aquest objecte tant des del punt de vista funcional com des del punt de vista simbòlic.

- Pel que fa als avantatges trobem que al suprimir la carcassa rígida i aprofitar la mateixa estructura de l'objecte per a fer aquesta funció, veiem que és més pràctic, ja que la pantalla on apareixen els nombres queda protegida, i que hi ha un estalvi en material. Una altra aventatge és que la calculadora funciona quan hi ha il·luminació, per tant el fet que estigui protegida amb forma cilíndrica, no permet que passi la llum i estigui parada.

- La manera com es protegeix l'objecte, enrollant-lo fins que quedi un cilindre, és un desaventatge si tenim en compte els botons, ja que al haver contacte d'aquests amb la resta de l'estructura plegada, podrien activar-se.

Exercici 3: Embalatge per a unes botes d'esquí.

Projecteu un embalatge de cartró que pugui contenir un parell de botes d'esquí com el que s'observa en la imatge C, amb les mesures indicades. L'embalatge ha de portar la imatge gràfica de la marca, ha de tenir prou espai per a les característiques de les botes, com ara la talla, i ha de ser d'una forma que en permeti un bon emmagatzematge i que en faciliti el transport. (Esbossos i proposta definitiva).

OPCIÓ B

Exercici 2: L'any 1999, SEAT va presentar, al Saló de l'automòbil de Ginebra, una nova imatge gràfica, per a mostrar el perfil entusiasta, jove i esportiu característic de l'empresa. Dues novetats principals van ser un nou logotip i un nou grafisme per a identificar la marca (imatge D). Expliqueu quins són els canvis i els atributs gràfics i sígnics de la nova identitat de l'empresa respecte de l'anterior.

La nova imatge corporativa de la marca, a diferència de la Imatge D, se li atribueix una forma més aerodinàmica, degut a l'arrodoniment del logotip i el color metalitzat amb el que s'omple la lletra "s", aplicant així clars i foscos que augmenten encara més la sensació de metall i de formes corves. Per a que la imatge destaqui més i tingui més potència el color passa de ser blau a ser vermell, aquest vermell s'aplica tant al contorn de la "s", fins aquest moment inexistent i a la tipografia de la paraula "SEAT", que també pateix un canvi respecte a la imatge anterior, passa de ser més sofisticada i amb una repetició d ela "s" del logo, a utilitzar una lletra més simple, amb formes més sutils i corves que fan que el que destaqui molt més el conjunt del logotip. Es suprimeix també, una de les barres que separen les dues corves de la lletra "s" es passa de dues línies a una. El logotip en general passa de ser una imatge més vertical, a aixemplar-se i ser horitzontal.

Exercici 3: Protecció de la llum del sol.

Projecteu una persiana, una cortina o un tendal que protegeixi del sol el balcó que e smostra en la imatge E i del qual s'indiquen les mesures. Feu una proposta que sigui coherent estèticament amb la resta de l'habitatge. Indiqueu-ne els possibles ancoratges i el lloc on es podria posar. (Esbossos i esquemes detallats i esbossos avançats i definitius).

NOVAERA.

El passat dilluns dia 7, pel motiu de la propera publicació d'un llibre d'artista relcionat amb l'esposició Planeta Bellera, vam anar de visita a l'editorial NOVAERA.

Aquesta editorial és una de les opcions que tenim per a imprimir el projecte final, cal dir que abans de presentar-nos a l'editorial vam haver de fer màquetes prèvies per a dissenyar el contingut i l'èstètica del nostre apartat dins del llibre final.

En un principi disposem de 8 planes per projecte impreses a color, això fa que haguem de triar una impremta de qualitat i on facin un treball impecable.

Un cop vam arribar ens van mostrar com treballaven i quin tipus de màquines utilitzaven, ens van mostrar un tipus d'escàner en forma de tambor que escaneja de manera exacta el color i la definició de la imatge, ens van remarcar sobretot, que el color és una eina molt important i que s'ha de tenir cura amb aconseguir el color exacte que nosaltres teniem pensat, ja que mitjançant escanejos de poca qualitat, aquest color perd calitat i propietats.

A continuació ens van mostrar un seguir de treballs, llibres editats, que s'han imprès a l'editorial. Ens van mostrar un treball d'impremta increible, una definició que de moment és única a Europa que fa que tant la imtge com la definició pertinent tinguin una calitat impressionant.

Un cop vistos els resultats ens van conduir a la sala on s'imprimeixen les imatges, que consta de múltiples impresores que s'encarreguen de diversos processos, aquestes estan supervisades per una persona que s'encarrega de que el funcionament sigui correcte i no hi hagi cap tipus de problema.

Per acabar ens van portar a la sala on s'enquadernaven els llibres, i vam poder veure diferents processos com el cosit o l'encolat.

Va ser una experiència molt bona, ja que vam poder veure la importància que té fer un bon treball d'impremta i el resultat que queda als llibres editats.

Un dels llibres que ens va mostrar que més em va impactar per la qualitat d'imatge és el següent: Barcelona, pell i ombra.