Revista
Vogue ParísEl títol de la revista
VOGUE està escrit en majúscules i comprèn tota l'amplada de la portada, està situat a la part superior, dins d'una d'aquestes lletres, la "O" hi trobem la paraula París també escrita en majúscules però evidentment en un tamany molt més reduït, apareix també un enunciat al centre que, en aquest cas, només és una felicitació ja que la revista fa 90 anys, aquest enunciat se situa a la part mig baixa de la portada, en aquest cas la tipografia apareix en lletres minúscules i al ocupar dues linies trobem una variació en el tamany de la lletra de la primera, el titu
lar (90 ans d'excès) a la segona linia, el subtítol (joyeux anniversaire), la primera d'un tamany més gran que la segona.
En la capçalera només hi trobem una imatge en pla mitjà, és la imatge d'una dona en la que s'hi destaca el coll (hi porta una cinta amb un detall al mig) i els pits, ja que queden tapats per les seves mans cobertes amb uns guants del mateix estil que la màscara que li tapa la part dels ulls, la foto apareix en blanc i negre i en un fons totalment blanc, així com el titular i el subtítol apareixen en daurat.
L'ordre de la lectura és de dalt a baix, tot i que la nostra mirada en un principi se centra en la imatge, però pel que fa al contingut tipogràfic al estar escrit en una degradació del tamany de la lletra de més a menys, fa que iniciem la lectura per les més grans (títol i nom de la revista) i baixem al titular i finalment al subtítol.
També apareixen en la portada el codi de barres amb el preu, se situa a la part baixa de l'esquerra i damunt del còdig la pàgina web de la revista, així com a la part esquerra alta de la revista, just sota del títol hi trobem el més en el que surt la revista i el nombre de l'exemplar.
Al tractar-se d'una revista de moda el que més trobem a l'interior són imatges, la majoria d'elles anuncis de diferents marques, ja que això és el que fa que la revista segueixi editant i tenint prestigi. Les parts on apareix text, aquest sempre acompanyat d'una imatge, la composició d'aquest és en columnes, deixant un marge d'un centímetre aproximadament entre elles.
Trobem marge tant al principi com al final d'uns dos centímetres. Les imatges, en el cas de que no hi apareixi text ocupen tota la plana, i en el cas de que hi hagi text apareixen més d'una imatge en un tamany molt més reduït repartides per diferents zones, en pocs casos apareixen totes al principi o al final.
La funcionalitat principal d'aquesta revista és donar a conèixer les últimes tendències i mostrar reportatges fotogràfics que engloben diversos factors de la mateixa moda actual. Al ser l'aniversari de la revista, hi trobem una part reservada al final en la que els dissenyadors i les diferents marques escriuen felicitacions.
Al ser una revista de moda, l'estètica és molt curada, hi destaca sobretot l'elegància, això ho podem percebre ràpidament només observant la portada i un cop l'obrim fem més evident l'afirmació anterior.
Revista In Touch
El títol principal, on hi trobem el nom de la revista In Touch compren tota l'amplada de la portada, les lletres que s'utilitzen són minúscules però a gran escala, i encara són més grans la primera lletra de cada paraula "i" i "T", en el cas de la "T" és l'única que apareix en majúscula. Les lletres són blanques amb el contron morat i estan dins d'un marc allargat de color magenta.
El titular apareix a la part baixa de la revista, en color blanc i el contorn més fi de color negre, les lletres són més petites que les del títol, i sota del titular hi trobem el subtítol que ens dóna informació afegida del titular, aquest té el tamany de les lletres més petit ue les el titular, per tant, trobem una degradació de més a menys. Cal dir que al damunt del títol hi trobem un altre titular del mateix que les ue trobem a l'esquerra.
Al lateral esquerra de la revista hi trobem també altres titulars sobre el contingut de la revista però de menys importància si els comparem amb la resta de la portada.
La portada està plena d'imatges sobreposades entre elles (també es sobreposen al títol tapant alguna lletra), les més grans fan referència al titular, mentre que les més petites (n'hi ha 4) fan referència als titulars menys destacats.
L'ordre de lrectura establert va del títol, passant per les imatges, al titular, a continuació, la nostra mirada es desvia al lateral esquerra.
Els tres colors predominants són el blanc, el blau i el magenta.
Altres elements a destacar són els cercles grocs i blancs que inclouen el preu de la revista i altres dades a destacar sobre les imatges, aquestes, estan acompanyades pel nom de la persona famosa que hi apareix.
Pel que fa al disseny interior trobem que segueix el prototip de la portada.
Apareix molta tipografia sobreposada a les imatges i molt treball de maquetació i composició fotogràfica.
El color és un tema important de la revista, ja que a cada pàgina hi ha un color predominant que no es repeteix en la resta de les pàgines.
Hi destaquen sobretot la multitud d'imatges que hi apareixen, això és així degut a la finalitat de la revista, que és informar sobre temes de l'actualitat de les persones conqgudes, per tant com més escandaloses siguin les imatges, més polèmica tindran i per tant més es parlarà de la revista.
Utilitzen un llenguatge col·loquial, i fins hi tot sovint, vulgar.
El text apareix en columnes, això en facilita la lectura i aquestes respecten un marge tant al principi com entre elles.
Els anuncis no apareixen en abundància, en trobem 6 com a molt i anuncien productes per al cabell o maquillatge, això fa que pensem que va dirigida aun públic femení.
Si fem una comparació general de les dues portades podem dir que en la segona, l'elegància brilla per la seva absència.
