ÍMBRIC, Pep Duran

El divendres passat vam fer una sortida al museu de Cardedeu on vam visitar una exposició en forma d’instal•lació de l’escenògraf Pep Duran. El material protagonista d’aquesta instal•lació és la fusta tant en forma de taula, com en forma de trossos de parquet “usat”, o bé taulells de fusta mig tallats entre d’altres. Tot aquest seguit de fustes però, tenien un significat que fins que no ens ho van explicar no ho vam saber veure, i és que totes les fustes, segons Duran, tenien vida, m’explico, el parquet, havia estat trepitjat per persones, les taules havien estat guixades i utilitzades per persones, la fusta tallada també l’havia tallat una persona, per tant cada una d’aquestes fustes tenia una vida pròpia. Per altre banda dins de la mateixa instal•lació hi apareixien diferents imatges que feien referència a la vida també, aquestes estaven posades de manera mes “petita” a més “gran”, és a dir, al principi hi trobàvem cèl•lules i elements microscòpics ampliats en la imatge, i a mesura que anàvem avançant ens anàvem topant amb altres elements més grans com un radiocasset, una cadira… etc, soviet moltes d’aquestes imatges estaven acompanyades d’alguna frase que establia una relació amb aquesta, perquè així d’alguna manera ens fos més fàcil d’entendre el que Duran volia expressar-nos. En un dels apartats de la instal•lació hi vam trobar textures incloses dins d’unes làmines circulars, aquest treball per això, no el va fer en Pep Duran.
Una cosa molt curiosa de l’exposició era que al voltant de la paret, amb llapis i rodejant cada una de les obres l’artista havia dibuixat un tipus de diari on estan anotats els dies que va trigar en acabar tota la instal•lació.
Trobo que és una obra molt interessant, ja que jo, personalment, no havia vist mai una instal•lació considerada art, i em va agradar molt el que treballés amb la fusta, perquè penso que és un material que dóna molt de sí i que no l’explotem prou per a crear.