ART LOVERS

Art Lovers és un projecte que han exposat de manera conjunta la Mireia C.Saladrigues i l'Aníbal Parada. Tot i formar part els dos d'una mateixa exposició Art Lovers consta de dos projectes diferents.
El projecte de la Mireia, anomenat Inventari d'Art, consistia en anar a casa de 26 granollerins triats a l'atzar i preguntal-s'hi què tenien a casa seva que ells consideressin art, cal dir que alguns dels granolleris triats no li van permetre que entrès a casa seva, però els que si que van deixar-la entrar, van ensenyar-li el que ella demanava, de manera que la Mireia va poder fer una fitxa tècnica de les obres que li ensenyaven, exposant així a l'espai d'arts totes aquestes fotografies amb la seva corresponent fitxa, la manera de fer la instal·lació va ser fent una petita habitació amb la finalitat de simular un pis, i així posava cada una de les fotografies en l'habitació on cada propietari tenia situada l'"obra d'art" fotografiada per la Mireia.
Un cop fet aquest inventari i exposat, la Mireia ens va fer la mateixa pregunta que havia fet als granollerins i vam obrir un espai on nosaltres podiem respondre i penjar-hi la fotografia.
El que jo considero una obra d'art de casa meva és el suro que tinc penjat a la meva habitació, és algo que he anat fent amb els anys, i mai he tret res, en tot cas he anat afegint coses, i per això li tinc un "carinyo" especial i perquè no, ho considero una obra d'art feta per mi mateixa però sobretot per tots els moments que he viscut.

Pel que fa al projecte de l'Aníbal, consitia en tirar la paret de la sala Miró de la Universitat de Barcelona amb la finalitat que les obres que estaven exposades en aquesta sala fossin vistes per tothom que hi passes pel devant. Aquest projecte no el va poder dur a terme però si que va dur a terme tot un procés que va exposar, amb tots els esbossos d'arquitectes als quals els hi havia demanat opinió, també va exposar una maqueta de la sala Miró amb el resultat que ell pretenia ( la paret enderrocada). Per a completar aquesta part de l'exposició, l'Aníbal ens va preguntar quina paret tirariem nosaltres a terra o bé quin projecte ens agradaria dur a terme. Les respostes que nosaltres li vam donar es van representar a l'exposició en dos suports diferents, digital i en forma d'esbòs.
Jo el que vaug proposar va ser envoltar tots els monuments que jo considerava més rellevants de Barcelona amb una cinta quilomètrica, de manera que quedava dibuixat un itinerari que la gent podria seguir amb facilitat. La idea principal era fer un "museu" a gran escala a l'aire lliure, fent que els edificis envoltats amb la cinta, fossin les obres d'art d'aquest hipotètic museu anomenat "Barcelona".

La conclusió principal que he tret al participar d'alguna manera en aquests dos projectes és que he ampliat molt més la meva concepció pel que fa a l'Art i he pogut observar d'aprop que dur un projecte a terme no és gens fàcil i que la majoria de vegades el proces prèvi a l'obra és el més important amb diferència.