John Baldessari: Pura Bellesa

John Baldessari va néixer l'any 1931 a National City, California, podriem dir que és un dels artistes més destacats del nostre temps, que ha trencat amb les convencions de les pràctiques artístiques fent un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.
L'exposició comença amb unes pintures que són un representació de les que van sobreviure a l'infame "Cremation Project", Baldessari va cremar tota la seva obra anterior i en va guardar les cendres en una urna en forma de llibre com a testimoni dels fets.
La composició i el contingut d'aquelles pintures primerenques no eren mai tradicionals. Baldessari tenia una fascinació pel llenguatge que ha mantingut en el el seu treball fins al dia d'avui.
El fet de treballar en l'aïllament cultural de National City va donar-li la llibertat de fer el que volia sense estar sotmès a l'escrutini d'un públic. El 1966 va començar a fer fotografies en un barri de la seva ciutat. Després va ampliar les fotos i les va transferir sobre teles, i va demanar a cartellistes comercials que hi pintessin damunt textos igualment prosaics que identifiquessin cada lloc. Més endevant va eliminar completament les imatges de les seves teles i hi va deixar només text.
Baldessari va aprofundir en el concepte d'autoria amb la sèrie "Commissioned Paintings (1969).
L'ensenyament ha estat també una part integral de la seva vida també va deixar empremta en els mitjans de la música i el video.
Quan el Portapak Sony va arribar al Cal Arts, va començar a experimentar amb el nou mitjà.
Més tard va abordar els processos de treball de la indústria cinematogràfica en obres les quals la trama està desenvolupada escena per escena. Va començar a crear peces a més gran escala i als vuitanta van aparèixer punts de colors sobre les cares dels personatges fotografiats, el llenguatge hi continuava tenint un paper important a través d'uns titols molt suggerents.
Tot aquest procés és veu reflectit en l'exposició que hem visitat al MACBA, a mi l'obra que més em va cridar l'atencio va ser "Goya Series" en la que va recuperar l'estètica de la sèrie de National City aparellant fotografies d'objectes quotidians i text. L'aspre sarcasme dels títols s'inspira en una sèrie de gravats de Francisco de Goya. El que més m'ha cridat l'atenció de l'exposició són els títols de les obres, és cert que utilitza un sarcasme molt ben aconseguit i que dona un sentit especial a l'obra.